No tot està oblidat.

De vegades, una creu que tot ho ha oblidat, que l'òxid i la pols dels anys han destruït ja completament el que, al seu voracitat, un dia confiem.
Però n'hi ha prou un so, una olor, un tacte sobtat i inesperat, perquè, de sobte, l'allau del temps caigui sense compassió sobre nosaltres i la memòria es lumini amb la brillantor i la ràbia d'un llampec ..