No és un adeu, és un fins aviat.

¿Com es la vida? Què estrany quan no estem distrets, quan no tenim tanta pressa, quan sabem aturar-nos. I somriure. I somprender. I tancar els ulls. I notar fins i tot els segons que corren per nosaltres. I saber viure'ls tots a fons. I assaborir amb un somriure, amb precaució, amb esperança, amb desig, amb claredat, amb qualsevol dubte. Però assaborir-los. Assaborir a consciència.

dimarts, 5 d’abril del 2011

He rigut només per..

He rigut només per fer creure a la gent que sóc feliç. He plorat fins que se'm s'esgotessin les llàgrimes, he perdonat el imperdonable. He tingut, tinc i tindré a les millors persones a prop. He volgut com ningú ho farà mai. He aconseguit forces on no n'hi havia. He fet riure a la gent amb mil tonteries. He tingut el valor de construir un futur que mai es complirà. M'he comportat com una nena petita només perquè veiessin que encara tinc una mica immadur dins meu. He estat el mocador de llàgrimes d'aquells que s'han esfondrat. M'he fet la sorda només per no sentir el que no volia escoltar, i la cega per no veure el que feia mal. He conegut al primer amor. He tingut davant al desamor. He tingut el coratge de dir el que penso. M'he empassat el meu orgull per a no perdre a persones importants. M'he guardat centenars de llàgrimes per fer creure que sóc fort. He tingut moments de bogeria només per veure com la gent és feliç.. I avui, he estat capaç de aixecar-me, mirar endavant i seguir endavant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada