No és un adeu, és un fins aviat.
¿Com es la vida? Què estrany quan no estem distrets, quan no tenim tanta pressa, quan sabem aturar-nos. I somriure. I somprender. I tancar els ulls. I notar fins i tot els segons que corren per nosaltres. I saber viure'ls tots a fons. I assaborir amb un somriure, amb precaució, amb esperança, amb desig, amb claredat, amb qualsevol dubte. Però assaborir-los. Assaborir a consciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada